Quimera

Reconec que escric aquestes paraules amb recel. La meua relació amb l'ordinador és prou frustrant. Mentre acarone les tecles, em pregunte si no estaré patint una mena de trastorn temporal que m'ha reconciliat amb la tecnologia.

Tal volta el paper imprés -i amb això vullg dir la petita llibreta de notes i el bolígraf a la tauleta de nit- ha passat a la història com un atavisme. M'agradaria dir altra cosa, però el cert és que la pantalla no logra emocionarme com ho fa la flaire de les fulles d'un llibre.

Crec que sempre preferiré perdre'm a les prestatgeries de qualsevol indret per cercar la bellesa que m'estimula cada dia. Tanmateix, desprès de visitar amb assiduitat alguns blocs - reconec que m'he centrat en els denominats eròtics- m'he decidit a escriure.

Com el genial Cortázar advertia en un diàleg de Rayuela que reflecteix l'escepticisme envers la tecnologia, tots aquells que han nascut a partir dels cinquanta han de viure en un món dirigit pels avenços de la ciència.

Així doncs, jo, fill de la caiguda del mur, de la fi del món bipolar, he d'adaptar-me a la força en una experiència que espere interessant i enriquidora.

Qui no ha somiat alguna nit, des d'una platja solitària, que algú a l'altra banda escolte el nostre pensament magmàtic?